INDUCCIÓ de l'OVULACIÓ
Consisteix en l'administració de tractament hormonal, normalment per via oral, seguit de medicació injectada per tal d'aconseguir l'ovulació. Són necessaris controls ecogràfics i la realització d'inseminació via natural o artificial.
INSEMINACIÓ ARTIFICIAL
Introducció de l'esperma capacitat (és a dir, processat en el laboratori per a augmentar la qualitat i seleccionar els millors espermatozoides) en l'interior de la cavitat uterina. Aquest semen pot ser de la parella (inseminació del cònjuge) o de donant (inseminació de donant). Per aconseguir millors taxes de gestació es realitza una estimulació ovàrica mitjançant l'administració d'hormones; després es provoca l'ovulació i posteriorment es practica la inseminació.
La inseminació és un procés indolor que no precisa anestèsia. En sortir de la clínica podrà continuar amb la seva activitat habitual.
FECUNDACIÓ IN VITRO
La Fecundació in Vitro és un tractament que facilita la unió òvuls(oòcits)-espermatozoides en el laboratori per tal d'obtenir embrions. Passats uns dies els embrions s'introduiran dins l'úter per aconseguir una gestació.
La tècnica de Fecundació in Vitro convencional (FIV) consisteix en què la unió oòcit-espermatozoide es produeixi espontàniament en el laboratori. Si aquesta unió és adequada es realitza la fecundació i el resultat és un embrió.
Un número limitat dels embrions (legalment un màxim de 3) obtinguts serà transferit dins l'úter per aconseguir la gestació. La resta d'embrions viables poden ser vitrifis o criopreservats.
La Fecundació in Vitro normalment s'inicia amb l'estimulació dels ovaris mitjançant l'administració de fàrmacs (normalment administrats amb injecció). La finalitat del tractament és obtenir el desenvolupament de varis fol·licles ovàrics. En l'interior dels fol·licles es troben els oòcits.
L'estimulació ovàrica habitualment es controla amb ecografies transvaginals i determinacions hormonals en analítiques sanguínies. Si el resultat és satisfactori el següent pas és l'extracció dels oòcits, realitzada amb la punció dels ovaris i aspiració dels fol·licles. Aquesta intervenció es practica sota anestèsia general i normalment no precisa d'ingrés a l'hospital. El número, maduració i qualitat dels oòcits obtinguts en la punció no es poden preveure amb exactitud.
Un cop tenim els oòcits, el laboratori haurà de disposar dels espermatozoides procedents de la parella o d'un donant anònim.
Un dia després de la fecundació es determina el número d'oòcits fecundats i en els dies següents es valora el número i qualitat dels embrions desenvolupats. Posteriorment es realitza la transferència embrionària.
La transferència embrionària consisteix en dipositar els embrions en la cavitat uterina a través de la vagina. És un procediment no dolorós per al qual no és necessari l'ingrés hospitalari ni anestesiologia.
La Llei determina el número màxim d'embrions que es poden transferir.
Si sobressin embrions després d'un cicle de FIV, es preservaran mitjançant vitrificació/congelació sempre que es compleixin els paràmetres determinats per Llei.
MICROINJECCIÓ D'ESPERMATOZOIDES (ICSI)
Consisteix en la introducció/injecció d'un sol espermatozoide dins de l'oòcit. Aquesta tècnica es pot realitzar en casos de pacients amb semen de molt baixa qualitat.
Les possibilitats d'èxit amb ICSI són similars a les de la FIV convencional.
És un procés idèntic al de la FIV convencional per a la pacient i la parella, només canvia el tractament en el laboratori.
DIAGNÒSTIC GENÈTIC PREIMPLANTACIONAL
El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) és una tècnica utilitzada com a complement de la Fecundació in Vitro (FIV). Serveix per a seleccionar els embrions que no presenten una determinada alteració coneguda.
Per aquest motiu aquesta tècnica evita la gestació d'un embrió afectat genèticament (Estudi genètic o de malalties monogèniques) o cromosòmicament (Estudi cromosòmic o d'aneuploidies).
Quan l'embrió està format per unes 8 cèl·lules se n'extreuen una o dues. Aquestes cèl·lules s'estudien en un laboratori associat i el resultat genètic s'obté en unes hores. Gràcies a aquest procediment s'escolliran els embrions no afectats per a la transferència embrionària.
Si sobressin embrions sense afectació genètica es preservarien al laboratori.
És una tècnica de laboratori que consisteix en la realització d'un petit orifici en la capa més externa de l'embrió. L'objectiu d'aquest procediment és facilitar la implantació embrionària.
Es tracta d'un tractament indi en pacients que per diferents motius no tenen òvuls capacitats per desenvolupar un embrió evolutiu i sà.
La tècnica consisteix en un tractament de Fecundació in Vitro convencional, però es practica a partir d'òvuls d'una donant. Aquests òvuls seran fecundats amb el semen de la parella o bé d'un donant si fos necessari; els embrions es transferiran a l'úter de la pacient receptora.
El tractament hormonal de la receptora és bastant senzill: consisteix en medicació oral o pegats cutanis seguits d'un altre tipus de medicació vaginal. La finalitat d'aquesta teràpia és permetre la sincronització entre el cicle de la receptora i el cicle de la donant.
TRANSFERèNCIA D'EMBRIONS VITRIFIS
Procediment duit a terme normalment en aquelles parelles que després d'un cicle de Fecundació in Vitro van congelar embrions sobrants. És una tècnica senzilla: per a la preparació adequada de l'endometri uterí (on implanten els embrions) s'administra un tractament hormonal oral o amb pegats, seguit d'òvuls vaginals. Després es desvitrificaran els embrions i es transferiran a l'úter fins a un número màxim de 3.
Es tracta d'una senzilla intervenció quirúrgica, realitzada en l'home quan en el seu esperma no es troben espermatozoides (azoospèrmia) o quan resulta impossible l'ejaculació (anejaculació). L'objectiu de la tècnica és obtenir espermatozoides vàlids per a Fecundació in Vitro, i alhora diagnosticar la causa del problema. Es practica amb anestèsia local, és un procediment ambulatori que es duu a terme sense ingrés hospitalari.
Pràcticament en el 100% dels casos d'anejaculació i en els d'azoospèrmia per obstrucció de la via seminal (epidídims, conductes deferents i conductes ejaculadors) és possible la recuperació d'espermatozoides. En pacients amb azoospèrmia secretora el percentatge de recuperació d'espermatozoides és d'aproximadament un 50%.
ESPERMA DE DONANT
Si la dona no té parella, o si és impossible obtenir espermatozoides en el semen masculí, es pot plantejar la possibilitat d'utilitzar semen de donant, ja sigui per a Inseminació o bé per a Fecundació in Vitro.
L'esperma de donant s'obté d'un banc de semen segons la legislació vigent, doncs s'ha de descartar la possibilitat de transmetre alguna patologia hereditària, infecciosa o psicològica del donant. A més, es garanteix l'anonimat dels donants i la qualitat òptima del semen. Per aconseguir aquests objectius la selecció de donants es completa després d'un rigurós estudi que inclou:
1.- visita per un uròleg especialitzat en Andrologia: es realitza una anamnesi familiar i personal per tal de descartar malalties hereditàries i una exploració física per descartar malformacions congènites, infeccions de transmissió sexual, …
2.- analítiques d'esperma: seminograma, cultius de semen i determinació de FISH en espermatozoides (per descartar aneuploidies)
Analítiques de sang: grup sanguini i factor Rh, hemoglobina fetal (per descartar talassèmia) i serologies VIH, hepatitis B, hepatitis C, citomegalovirus, clamídia i sífilis.
3.- estudi genètic que inclou cariotip i mutacions del gen de la fibrosi quística (1 de cada 25 persones és portadora). A més, existeix la possibilitat de realitzar estudis específics d'altres patologies segons les sol·licituds de l'especialista en Ginecologia si la dona receptora fos portadora sana d'alguna malaltia autosòmica recessiva.
En el moment d'elegir l'esperma més adequat per a la pacient o la parella se segueixen uns paràmetres físics i es tenen en compte el grup i Rh semblants a la receptora o a la parella. La selecció apropiada de l'esperma s'assegura gràcies a una gran disponibilitat de donants amb diferentes grups sanguinis. Així s'agaranteix la màxima coincidencia fenotípica amb els pacients que sol·liciten les mostres d'esperma.
A l'IF obtenim l'esperma de donant de l'Instituto de Reproducción CEFER. La FEDERACIÓN NACIONAL DE CLÍNICAS PRIVADAS avala el compromís de qualitat dels procediments d'aquest centre, doncs ha complert els criteris d'acreditació del programa “Sanidad Excelente Privada” per a les activitats de tractament integrat i complert de les parelles estèrils, tractament de Reproducció Assistida, Banc de Semen i Laboratori d'Andrologia, a més de tenir el certifi ISO 9001:2000.
CRIOPRESERVACIó d'ESPERMA
Es realitza quan es preveu la seva utilització en el futur:
- Esperma de donants.
- Esperma d'homes amb recompte seminal que varia entre oligospèrmia severa i azoospèrmia, per tant no es pot assegurar que es puguin recollir espermatozoides en el moment de la reproducció assistida.
- Espermes “valuosos”, com per exemple el de pacients oncològics que se sotmetran a radioteràpia o quimioteràpia, o pendents de vasectomia o altres procediments cruents com la biòpsia testicular.
- Esperma de pacients que viatgen amb freqüència i no poden assegurar ser-hi en el moment de la reproducció assistida. L'esperma congelat es conserva en el laboratori i està disponible en tot moment per a la parella. Es paga una quota de manteniment anual per la congelació.
El laboratori d'Andrologia està especialitzat en tècniques de rentat i processament seminal i teixit testicular. Disposa de microscopis i lupes per a l'anàlisi de les mostres, un centrifugador per al processament i rentat, i les eines necessàries per poder realitzar la crioconservació de mostres i el seu manteniment. En aquest departament es practiquen seminogrames, proves de recuperació espermàtica (REM), rentat i processament de mostres per a Inseminació Artificial i la congelació/descongelació d'esperma i biòpsies testiculars.
En el laboratori d'embriologia es duen a terme les tècniques de reproducció assistida, sempre amb la màxima asèpsia possible. El laboratori disposa d'una cambra de fluxe laminar per manipular les mostres sense risc de contaminació, un filtre d'aire permanent que neteja l'aire de potencials agents infecciosos i volàtils, lupes i microscopis per a l'observació i manipulació de les mostres, un microscopi invertit per a la micromanipulació que permet realitzar les tècniques de DGP, ICSI i hatching, i uns incubadors per al manteniment i desenvolupament dels oòcits i embrions en l'ambient adequat.
Les tècniques que es poden fer en aquest departament són la Fecundació in Vitro (FIV), la microinjecció d'espermatozoides o injecció intracitoplàsmica (ICSI), biòpsia de blàstula per a DGP, Assisted Hatching, cultiu embrionari i congelació/descongelació d'esperma o embrions.
